El dia de
nochebuena, a les 8:00 eixirem de Rafelbunyol cap a La Vilavella, per a realitzar
una ruta de 2:30 hores, que Joano tenia previst ensenyar-li a Quique. S’apuntàrem
uns quants més per a que ens servirà de repàs, ja que pel dia que era. no el podíem
fer, com ja és habitual, per la vesprada.
En 35 minuts
estàvem en el punt d’eixida, el Calvari de Vilavella. Només eixir, efectivament
allò va ser un calvari perque sembla que Joano no vol ser menys que Orchillés i
ens arreà un port de muntanya sense cap calentament.
Les vistes a
la Plana són meravelloses i la pista en perfectes condicions fins on acaba. Ens
vam fer unes fotos en l’aljub i continuarem per una senda cap avall, molt
bonica, però amb alguns trams que férem a peu, fins arribar a la font de Cabres
que no brollava, a pesar de tindre una eixeta per a retindré l’aigua en un
dipòsit.
Ens ferem
unes fotos i de nou cap amunt fins arribar a una altra pista que ens pujà al
Puntal d’Artana (600 m). Val la pena l’esforç per a contemplar les vistes que
gràcies a la bici podem gaudir. Curiosament, vam ens vam creuar i compartir la
ruta amb senderistes, però no amb altres bikers, sols un que anava solitari. A
partir d’aquest punt, el més alt de la ruta iniciàrem una llarga i agradable
baixada per una pista excel·lent que invitava a llançar-se i deixar-se dur cap
a l’esmorzar en La Vall d’Uixó. A les 11:05, vam esmorzar en un que ens deixà
entrar la bicis i que ens serví com cal. Vam estar una hora amb cremadet de
ron, caragillo i demés.
Després de l’esmorzar
a les 12:00 agafàrem les bicis per anar 15 minuts per carretera fins La
Vilavella per a pujar als vehicles i tornar a Rafelbunyol a festejar els nadals
amb la consciència tranquil·la per haver cremat moltes calories i així poder
menjar amb satisfacció els torrons.
El dia de
nochebuena, a les 8:00 eixirem de Rafelbunyol cap a La Vilavella, per a realitzar
una ruta de 2:30 hores, que Joano tenia previst ensenyar-li a Quique. S’apuntàrem
uns quants més per a que ens servirà de repàs, ja que pel dia que era. no el podíem
fer, com ja és habitual, per la vesprada.
En 35 minuts
estàvem en el punt d’eixida, el Calvari de Vilavella. Només eixir, efectivament
allò va ser un calvari perque sembla que Joano no vol ser menys que Orchillés i
ens arreà un port de muntanya sense cap calentament.
Ens ferem
unes fotos i de nou cap amunt fins arribar a una altra pista que ens pujà al
Puntal d’Artana (600 m). Val la pena l’esforç per a contemplar les vistes que
gràcies a la bici podem gaudir. Curiosament, vam ens vam creuar i compartir la
ruta amb senderistes, però no amb altres bikers, sols un que anava solitari. A
partir d’aquest punt, el més alt de la ruta iniciàrem una llarga i agradable
baixada per una pista excel·lent que invitava a llançar-se i deixar-se dur cap
a l’esmorzar en La Vall d’Uixó. A les 11:05, vam esmorzar en un que ens deixà
entrar la bicis i que ens serví com cal. Vam estar una hora amb cremadet de
ron, caragillo i demés.