Tot un èxit!!!.
El 15 d’agost, eixírem cap a León amb una furgoneta i un cotxe. Anàvem Verí, Orchilles, Tico, Jesús, Bernat, Juanjo, Tono i Ubach. Ruta en cotxe. Dinàrem en Rueda i dormírem en León.
Primer dia, 16 d’agost, 73 km. Iniciàrem el Camí en Leon i passàrem per León, Trobajo del Camino, Virgen del Camino, Valverde de la Virgen, S. Miguel del Camino, S. Martín del Camino, Órbigo, Hospital de Órbigo, Crucifijo S. Toribio, Astorga, Sta. Catalina de Somoza, El Ganso, Rabanal del Camino
El paissatge va ser prou desolador, castigant-nos durament el sol d’agost per uns rastolls sense fonts. Per cert, abans d’Astorga, en una pujada suau, però constant, amb les 13:40 i esgotats per la resecor, vam vore en el cim una paridera amb uns toldos blaus, un arbre escagarransit i un kiosquet on un xic melenut, amablemente oferia llima fresqueta, orxata i altres productes a canvi de la voluntat. Va ser tota una aparició, a més el xic era molt agradable i atent amb tots els peregrins que hi arrivavem. Dinàrem molt be al costat de la catedral d’Astorga. Després ferem una siesta en l’herba a l’ombra dels arbres que hi han al parc de les muralles i a les cinc reiniciàrem el camí fins el Rabanal. Dormírem molt bé en la Posada de Gaspar que per cert està en el punt més alt del poble.
Segon dia, 17 d’agost, 87 km: Foncebadón, Cruz de Ferro, Manjarín, El Acebo, Riego de Ambrós, Molinaseca, Campo, Ponferrada, Compostilla, Columbrianos, Cuatrovientos, Fuentes Nuevas, Camponaraya, Cacabelos, Pieros, Villafranca del Bierzo, Pereje, Trabadelo, La Portela de Valcarce, Ambasmestas, Vega de Valcarce, Ruitelán, Herrerías, La Faba, Laguan de Castilla, O Cebreiro.
Va ser un dia molt dur. Una perque era un trajecte de 87 km i l’altra per que vam pujar 500 m fins la Creu de Ferro, que està a 1500. Després baixàrem ràpidament 1000 m, fins Ponferrada, on varem vore el Castell dels Templaris. Dinàrem en Villafranca del Bierzo i per la vesprada, amb molta calor, pujàrem de 500 a 1300 per arribar a O Cebreiro, on dormirem.
Tercer dia, 18 d’agost, 65 km: Liñares, Hospital de la Condesa, Alto del Poio, Biduedo, Triacastela, San Gial, Samos, Calvor, Aguiada, Sarria, Fonte, Barbadelo, Rente, Barreiros, Pena, Ferreiros, Miralles, Cortes, PortomarínMolt dur el Poio, després baixada fins Sarria on dinàrem i seguirem fins Portomarin on vam dormir. Ací el paissatge ja era més agradable. Es notava que estàvem en Galicia.
Quart dia, 19 agost, 73 km: Gonzar, Castromayor, Hospital da Cruz, Ventas de Narón, Ligonde, Eirexe, Lestedo, Casas Revoleas, Palas de Rey, San Julián, Mato Casanova, Leboreiro, Furelos, Melide, Santa María de Melide, Bonete, Castañeda, Ribadiso, Arzúa, Calle, Salceda, Empalme, Santa Irene, Rúa, Burgo, Arca
El dia de paissatge més bonic, amb molta frondositat, ombra i bordejant rierols. S'ens aparegué una ninfa del bosc que ens oferí fruites i ens deleitava amb una música celestial acompanyada del seu hang. Durant aquest trajecte ja notava l'afluència de molts peregrins, era notori la convergència d'altres camins amb el francés. Dinàrem en Arzúa i dormirem en Arca de Pedrouzo.
Ultim dia, 20 d’agost, 21 km: Amenal, Lavacolla, San Xordo, San Marcos, Monte del Gozo, San Lázaro, Santiago de Compostela. Mogolló de peregrins i entrada triomfal a la Plaça de Obradoiro, encara que quan passàrem pel carreró que dona al parador, estava descansant el gaiter que habitualment rep l’arribada dels peregrins. Hi hagué grans emocions i després d’esmorçar (que no en perdíem cap), anàrem a per la Compostela guanyada.
Per la vesprada visitàrem la Catedral i TOTS !!!, abraçàrem el sant.El diumenge, 21 agafàrem la furgoneta i el cotxe que tots els dies abançàvem i s’entornàrem a casa on arribàrem a les 22:00.
Final feliç. Cap incident. És dur, que ningú s’enganye, però és un camí que tot el món pot fer. Video
El dissabte, 12 de novembre ferem una ruta al desert de les palmes des d'Orpesa. Vam eixir 18 i començarem a bon ritme per un suau desnivell per la carretera de Cabanes. La primera parada es féu en la font de Miravet que està en la mateixa carretera. Després començarem a notar una major pendent fins la font de les Santes on vam prendre barretes energètiques per a iniciar l'ascens al pic Bartolo. El firme de la pista estava perfecte, inclos hi havia llocs, quan el desnivell era molt agressiu, que era de formigó.
La pujada és dura per la forta pendent i que s'allarga 8 km pujant. Arribàrem al cim (730 m) que està tot ple d'antenes (és on més hi han de tota la comunitat valenciana), es ferem fotos i baixàrem a esmorzar al restaurant del desert de les palmes on menjarem bé, pero també ens cobraren per les vistes tan meravelloses que s'observen (13 euros: bocata, ametles i café).
Ja tots junts en el pont de l'autovia, seguirem cap la via verda que va de Benicàssim a Orpesa, (7 km). És molt agradable perque va bordejant la mar. Finalment, arribàrem a Orpesa després de 5:30 hores.
