Base militar "La Salada" El toro


El Toro: 20 novembre 2016
Ruta circular, molt bonica pel paisatge de boscos frondosos, riscos amb parets naturals sorprenents i unes vistes semblants al cim del món per les crestes de la Serra de El Toro. Impressionant!!!
Vam quedar en eixir de Rafelbunyol a les 7:00 i a les 8:20 iniciarem la ruta en El Toro: Tono, Quique, Orchilles, Tico, Nacho, Bernat, Lloret, Juanjo, Alfredo i Jesús.
Començà la ruta en El Toro (Castelló) en direcció cap l’aldea del Molinar, passàrem per la font de los Cloticos de Bejís i des d’allí, vam iniciar una pujada de 19 km per un bosc de pins frondós entre mig del barranc del Resinero a la dreta, i la paret del Peñascabia a l’esquerra. Arribàrem al creuament amb direcció Andilla i prenent la pista per la dreta, seguirem pujant per un macís pelat i desolador, que ens deixà amb unes vistes panoràmiques de la serra, impressionants. El punt culminant, fou la Base Militar de La Salada, on en la guerra civil es lliurà la batalla per València.
Baixàrem per la carretera asfaltada i dinàrem sobre les 13:30 en El Toro.
Distància: 44,52 km Desnivell: 1137 m Temps: 4:43 min


Història de la Guerra Civil en "La Salada" (Extracte de Wikipedia.)
Durant el mes de juliol de 1938, es van alliberar forts combats en la contornada de La Salada.
Al finalitzar la batalla de Terol, les tropes nacionals avançaven en direcció a València, la 12a Divisió del Cos de l'Exèrcit del Túria al comandament del general Asensio, després d'haver pres els pobles de Manzanera i El Toro, davant de la impossibilitat de creuar el front establit a l'altura del port del Ragudo, va decidir avançar en direcció a les fonts del Palancia que aconseguixen el dia 18. Ho sobrepassen àmpliament aconseguint una lloma a l'est del vèrtex Salada, tot això sostenint durs combats. El 19, la 12a Divisió ascendix al vèrtex Salada pretenent trencar la línia defensiva establida per l'exèrcit de la República (línia XYZ o línia Matallana) i avançar en direcció Andilla.
Les tropes de la 12a Divisió van enfrontar una forta resistència per part de la 47 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República, alliberant-se el dia 19 un enverinat combat en La Salada. El dia 20 va ser rellevada la 12a Divisió per la 81a. L'exèrcit republicà va contraatacar infligint a les tropes de la 81a un significatiu crebant. Rellevades les tropes del general Asensio, l'ofensiva va quedar detinguda. El 23 de juliol, la 81a Divisió va aconseguir prendre Peña Juliana però no pot mantindre la posició davant dels forts contraatacs i va ser autoritzada a retirar-se del turó. El 25 de juliol es detenen les operacions ja que en la nit del 24-25 es va produir l'ofensiva republicana en l'Ebre (per a evitar la presa de València), veient-se obligat l'exèrcit nacional a oferir el seu esforç principal al capdavant de Gandesa. La 81a va quedar establida als peus de Peña Juliana. Davant de la situació se li va ordenar fortificar la seua posició.
Actualment queden nombroses restes dels combats en la contornada de La Salada, trinxeres, cràters en el sòl per l'impacte de l'artilleria, fosses comunes com l'existent en la Nevera Fonda (segons un article publicat en el diari Mediterrani hi ha 150 soldats republicans soterrats) tombes solitàries, restes dels materials utilitzats (bales, granades tipus pot, llandes de menjar etc.).
Durant un incendi forestal succeït en estos paratges en l'estiu de 1993 les labors d'extinció es van veure seriosament afectades per les explosions de les restes dels combats.

Visites: