Primera nocturna de 2014

HORA: 19:30                         TEMPERATURA: 16oC amb nuvolositat mitjana.
VELOCITAT DEL VENT: 12km/h direcció variable.     FASE LUNAR: Lluna nova
Amb una nit molt plaent començava la primera nocturna del 2014 després d’una sequera de nocturnes de mig any. L’expectació era màxima. Quanta gent vindrà, he carregat bé la bateria, aguantarà tota l’eixida, vaig massa abrigat.....? Estes i moltes preguntes més anirien tenint resposta al llarg de la vesprada-nit .
Vaig arribar el primer al lloc acostumat de les eixides nocturnes i no vaig veure ningú. Com que feia tant de temps que no es feien nocturnes, vaig dubtar si seria en un altre lloc d’on eixiríem. Quan vaig veure Jesús traient la bici de sa casa vaig eixir de dubtes.
-          No ve més gent? - va preguntar Jesús.
-          Tranquil que ja aniran arribant - vaig contestar-li jo.
Efectivament. Al poc de temps va començar a vindre gent fins que ens vam ajuntar més de dèsset entusiastes i incondicionals de les nocturnes. Els paparazzi van centrar la seua atenció en la nova màquina de Jesús i li van fer fotos com si es tractara d’una celebritat. Tot seguit, cadascú va comprovar que tot estava preparat per a començar la nocturna i els reporters gràfics estaven preocupats per si amb tanta foscor eixiria alguna foto o vídeo.
Jesús i Santiago es van avançar  per a  encomanar els picantons de rigor al bar del nou Toscano. Vam eixir molt tranquil·lets i una dona que ens va veure a tots amb les pintes que dúiem en passar per davant de la farmàcia ens va preguntar:
-          D’on s’heu escapat?
-          Del manicomi - va contestar Verí.
Un poc bojos sembla que estem quant ens veuen a tots junts de cara a la nit amb les bicicletes. Fins i tot, semblem extraterrestres.
Quan vam passar el pont que creua l’autovia, els que anaven davant sembla que no es van llegir la ruta en la web i preguntaven per on era. Juanjo li va dir a Jesús que la radiara. Jesús ens va recordar la ruta que hi havia a la web i ja la cosa va quedar clara. En deixar el camí de Llíria per a girar a la dreta, Vicent el “Canari” es va quedar sense llum i estava decidit a abandonar i tornar cap  casa. Jo vaig intentar convèncer-lo però semblava que estava decidit. Es va quedar parat i jo vaig continuar. Al poc de temps el vaig veure que continuava la marxa amb tots nosaltres. No sé qui el va convèncer però va fer bé en continuar perquè amb la llum dels que anàvem davant i darrere es va apanyar.

Vam deixar prompte l’asfalt i vam agafar el camí de terra. Santiago va intentar parar a la primera parada de costum per als de la pròstata però vam decidir continuar fins a Basablanca. Allí vam fer el de costum, i com era època de collita de taronges, alguns van aprofitar per fer avituallament. Alguns menjaven taronges per a augmentar les reserves de  sucre al seu cos, i altres com Tono per a beure el seu suc perquè amb les presses s’havia deixat el bidó de l’aigua a casa. Els reporters gràfics van aprofitar l’ocasió per a fer foto i vídeo. Altres es van adonar que anaven massa abrigats i es van llevar alguna peça del seu vestuari.  La nit era ja molt tancada i vam continuar la nostra marxa segons l’itinerari marcat a la web. Ens quedava la pujada del formigó i alguns fins i tot van pujar al dipòsit d’Aiguamarga. Vam continuar la ruta intentant anar tots junts, encara que de vegades hi havia alguna escapada dels més ràpids, però sempre acabàvem ajuntant-nos. Donada la marxa de l’eixida vaig pensar si ens havíem tornat un poc poregosos amb el pas dels anys, però res d’això. En les baixades com la d’Aiguamarga, Bernat i Sancho entre d’altres, anaven com un raig avançant tot el qui es posava per davant i alçant una polseguera que no deixava veure res. Després, reagrupament i a continuar la marxa. Conforme anava passant la nit, alguns anaven tenint problemes amb les llums (falta de pràctica, material xinès...). Fins i tot, quan vam arribar al nostre destí que era el bar Toscano, vaig veure a Tono arribar l’últim i en preguntar-li em va dir que li era igual anar davant que darrere. Era qüestió d’anar ajudant els que tenien problemes. Clar que sí. Eixa és la nostra filosofia.
Vam aparcar i encadenar les nostres bicis i vam entrar al bar que estava ple de gom a gom. Amb les nostres taules reservades, vam seure i Verí, que estava mort de set i de gana, sols feia que demanar-li al cambrer més jovenet llimonada, vi, cervesa, cacaus,  més cervesa,.. el xic sòls feia que  dir, - “relajaros, que os veo un poco nerviosos”. Doncs clar, és la nostra primera nocturna en sis mesos!  Però, qui té la culpa de que no s’hagen fet nocturnes en tant de temps? “Los niños cantores de Viena”. Clar, com que tenen assaig els divendres, doncs no es poden fer nocturnes. Bé, ja ens “pegaran el puro” el pròxim divendres.
De menú: Picantón, pizza, combinats de tot tipus, i els típics entrepans de brascada, chivito, almussafes... 
Verí i Enrique van demanar uns plats que a la vista del nostre nutricionista Juanjo estaven massa carregats de colesterol, tot i haver-se demanat ell mateix un entrepà de brascada. Jo per a dissimular, em vaig demanar una pizza vegetal que amb tanta verdureta semblava molt saludable.  Aprofitant l’ocasió,  li vaig preguntar al emèrit professor de química del campus de Burjassot pel colesterol i els triglicèrids, a la qual cosa ens va fer una classe magistral fent servir com a pissarra les tovalles de la taula. Enllaços químics, dobles enllaços, greixos trans, greixos cis, molècules d’hidrogen,  ±>=%#"^]¢¤¥µ§ßƳƪ????.....etc. No cregues que no em va costar d’entendre.
Vam demanar els cafés i Juanjo va insistir en que el seu tinguera cafeïna perquè tenia moltes coses que fer eixa nit. ??? Vam acabar brindant  amb licor d’herbes i cassalla i vam tornar cap a casa. Després de sis mesos de sequera ens mereixíem una nocturna amb sopar multitudinari.
No oblideu carregar bé les bateries per a la pròxima!
Lloret 

Visites: