Javalambre 2013


Amanaderos


El dissabte 20 d’abril vam eixir a les 7:00  cap a Camarena de la Sierra per realitzar una de les etapes més clàssiques de la penya BTT de Ràfel. N’érem 10 dels que habitualment solem eixir els diumenges i s’afegiren dos xicots de Massamagrell. Tot feia preveure que el dia seria solellós tot i que les prediccions del temps indicaven una baixada important de les temperatures. A l’hora de l’eixida no notàrem cap canvi però a mesura que ens anàvem acostant a la zona s’adonàrem, molt al nostre pesar, de l’encert de les prediccions. De fet, a 10 km de Camarena el termòmetre del cotxe marcà 2°C per davall de zero. 
Iniciàrem la marxa a les 8:45, com sempre, des de l’hotel Esmeralda i sense cap dubte feia fred de debò. La nostra intenció era la de fer el mateix recorregut que l’any passat amb la pujada al pic de Javalambre, al costat de les pistes d’esquí. La pujada de 16 km la férem tranquil·lament, tot i que es notava que la gent jove a la mínima solia escapar-se donant mostres de la seua força i del seu caràcter més intempestiu. La gent més madura pujava més endarrerida al seu aire, ara bé no hi hagué cap tipus de problema perquè quan aquells es distanciaven apreciablement, tornaven a per la gent major per a donar sensació de grup ben avingut.

A les 10:45 arribàrem al piló que marca la situació del pic i la intenció era la d’esmorzar allí, com férem l’any passat. Ara bé, Eolo ens va rebre amb una gran recepció, el vent bufava de valent i la temperatura era tan baixa que allí no es podia estar. Esmorzarem, sí, però ràpidament i en acabar, tot seguit iniciàrem la marxa, sense gaudir de les xarrades i moments d’harmonia que sempre tenim després d’alguna de les menjades.
Pico Javalambre
 
Com ja he dit, ràpidament agafàrem la baixada cap a Arcos de las Salinas i allò sí que va ser gairebé un calvari. Els dits de les mans i els peus se’ns gelaven com no havia passat mai al llarg de tot l’hivern. El bloqueig dels dits dificultava fins i tot el canviar de marxa. Perquè es feu una idea del fred que feia us diré que fins a les 12 del migdia, Leal no pogué beure aigua del bidó que portava en la bicicleta. El dia d’abans l’havia clavat en el congelador per tal de tindre aigua fresca durant el recorregut. Ben fresca la tingué, sí, però en un bloc de gel!
 
Una vegada enllaçàrem amb el recorregut de la marxa “Matahombres” el paisatge canvià i la temperatura pujà una mica, no massa, però s’agraí. En arribar a un creuament, Jesús comentà la possibilitat d’anar a la” Fuente Matahombres” per una camí que havia trobat per internet. La gent no quedà massa convençuda i al final decidírem que Jesús i Joan feren de conillets d’Índies i provaren la nova senda, la resta faríem el mateix recorregut que l’any anterior passant per la “Fuente de la Miel” i al final ens reuniríem en la font “Matahombres”. L’any anterior, la parada en “La Miel” fou una autèntica benedicció, perquè ens va donar la possibilitat de refrescar-nos a tots. Enguany, ben al contrari, la parada no va durar gaire i la gent va beure poc, senyal que a causa del fred no sentíem cap xafogor.

A les 12:15 estàvem tots en la “Matahombres” i com ja estava previst, s’inicià el recorregut cap els “Amanaderos” visita obligada que fem totes les vegades que hi anem, a la zona, per la seua espectacularitat i bellesa. El recorregut fou preciós, com mai ho havíem vist, ja que l’aigua corria per allà on miraves. De fet vaig contar 5 rierols que creuaven el camí, en algun d’ells l’aigua arribava fins als pedals i tothom, és clar, sofrí la mullada del calcer, però com diguem nosaltres “amb alegria!”. La tornada dels “Amanaderos” esdevingué una mica pesada, però xino-xano la férem sense problema. Jesús digué abans: “Açò serà una Moleta!”, però es clar que exagerà una mica fruit de les hores que portàvem damunt la bici.

Al final a les 13:45, igual que l’any passat, estàvem de tornada en Camarena per a dinar. Dinàrem a l’hotel, i després de la tertúlia obligada ens tornàrem cap a Ràfel, on arribàrem a les 17:45. Tot un dia de germanor que s’agraeix en els temps que corren!
Com a comentari final, afegiré que si bé l’any passat consideràvem que aquesta ruta era més bonica que la variant clàssica que passa per Riodeva, Villel, etc., he de dir que enguany les coses ja no estan tan clares. Se senten veus que reclamen la tornada a la ruta original. Atenent els comentaris, potser l’any que ve, o a la propera vegada, tornem als orígens. Al meu parer tampoc està mal anar canviant-la de tant en tant i no fer sempre el mateix.
Orchillés

Visites: