L'amazonia castellonenca

El divendres, 27 de maig tornàrem a la Mosquera perque en l'eixida anterior (el 6 de maig), no fèrem la baixada del barranc d'Almanzor.
Ens havien dit que era molt frondós, però ens acompanyà durant l'eixida, una pluja càlida i constant que creà realment un ambient amazònic impressionant. La pluja inclòs s'agraia i ens tornava la sensació de la tendresa i llibertat dels infants quan juguen en els basals i el fang, perdent la por a embrutar-se. No sé si tornaré a repetir les mateixes experiències i condicions, però les rantelletes no molestaven, perque degut a la pluja no hi havien.
Eixirem d'Azuébar cap la Mosquera. Des d'alli, després de les fots de rigor, buscàrem el creuament de la carretera pujàrem per ella un kilòmetre i mig fins una senda que ix a l'esquerra i baixa molt precipitadament al barranc d'Almanzor. Eixe tros va ser el de màxima frondositat. Després pel barranc i posterior camí de terra, férem cap a Almedíjar, on cauia una tromba d'aigua i per tots els carrers rajaven de dos a quatre dits d'aigua.
No poguérem fer-nos ni un café perque els bars estaven tancats i sense parar en la font del canyar, pujàrem el formigó cap al collado i després cap Azuébar. Sopàrem de ben agust i molt ben servits.

Realment fantàstic. La ruta no és molt dura i l'experiència valgué la pena.
VIDEO: http://www.youtube.com/candelpetit

Visites: