La Morruda

El dissabte, 19 de febrer a les 8:00, vam fer l'eixida programada de 73 km a l'olivera milenària "La Morruda". Finalment, van ser 78 km. En Wikiloc està la ruta i les fotos: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1491237.
Calentàrem pel Pla d'Andanes (Cobardes), on Verí, Juanjo i el Xaporro seguiren de molt prop a Nardet.
Paràrem en Portacoeli per a després pujar pel Portixol on algú ja pagà l'excés de forces. En la font de la Gota tornàrem a parar per fer-se la barreta i el Soro es menjà la que prèviament s'havia elaborat: pa amb tomateta i anxoves. Des d'allí pujàrem pel barranc de la Villuela cap la font i casa de Tristán, punt més alt de la ruta. Després baixàrem cap a la Morruda on es fèrem unes fotos i ràpidament se'n anàrem a esmorzar al restaurant Millán, on Lloret celebrà el seu aniversari (11:20 a 12:00).
Després d'esmorzar, seguirem ruta cap abaix, per la Via Menera fins Torres Torres, Estivella i Gilet. Ací les forces començàren a fluixejar. Seguírem pel camí de Sant Jaume i en el bi-pas de Puçol, Paco es féu amb la medalla per davant de Juanjo. Arrivàrem a les 13:20 a Rafelbunyol.
Féu un dia molt bó. Pepe, (de Meliana?), trencà la cadena en dues ocasions pujant el barranc cap a Tristán. Llevant aquest xicotet incident que Verí arreglà (vore foto), tots arrivàrem bé a casa, sense masa problema. Bueno, arrivant a Puçol, a Lloret li vingué l'agradable record del brindis del xampany del seu aniversari, es despistà i tornà pel Campo Aníbal, pero satisfet.

El canyar del Salt

El diumenge, 6 de febrer, eixirem 24 ciclistes més un, que s'adormí i ens pillà baixant ja del Salt. Teniem previst pujar la Moleta i el Moncudio, per a després baixar pel Salt.
La cosa és que, de tant de copiar i pegar, no havia llegit l'itinerari i quan arribaren a "la caseta del tio de l'escopeta", de camí cap al Moncudio, vaig pensar que la ruta era per la senda del canyar del Salt i baixàrem tots per allí, vinga la pedra solta, tallada i amb molt de perill, per la qual cosa, gran part, la férem a peu. Sols Anton i Miguel, s'atreviren a baixar-la, pero la veritat és que hi ha un gran tros que no és ciclable.

De tota manera, la ruta va estar molt bonica, amb un dia preciós, sense cap accident ni punjada. A les 10:42 arribàrem al bar i esmorzàrem. En general, la gent mostrà gran satisfacció.

Visites: